jueves, 31 de mayo de 2007

De lo visible y lo invisible

Un regalo de cumple, con retraso, para mi amiga Rosa.
No dubtis que ets important per a moltes persones. Amb el teu estil propi, el teu vitalisme, la teva companyia en els moments difícils... Són ben visibles.
Petonets.


Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança
(Miquel Martí i Pol – Lluís Llach)
Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança
que ens empenyen designis de goig i llum,
vinc a dur-te amb el cor l'espai que ens reclama
si amb mi vols compartir.
Tot el que ens espera és el misteri d'un gran mar llunyà
i un horitzó sempre distant
que just farem molt més clar.
Venim de molt lluny i anem lluny encara
plens de somnis i llum...
plens de somnis i llum...

Bruixa de dol
(Maria Mercè Marçal)
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

2 comentarios:

sherpa dijo...

que ese mar y ese horizonte se lleguen a alcanzar algún día....
yo también suelo cantar a la esperanza...
abrazos bien visibles y azulados

carlota dijo...

Cuando se pierde la esperanza, todo está perdido, pero sólo es por un tiempo; siempre se puede volver a empezar.
Un beso, amiga